Els i les mestres que el dia 17 de març vàrem fer vaga i molts dels que no en vàrem fer, donem suport a aquestes reivindicacions :
- Disminuir la quantitat d’alumnes per classe.
- Augment dels recursos humans per atendre bé la diversitat (alumnes amb necessitats educatives especials, alumnes nouvinguts, …).
- Que el Departament d’Educació dialogui i escolti els mestres abans de prendre decisions, ja que som nosaltres qui estem en contacte amb la realitat.
- Que el Departament enviï un substitut al centre des del primer dia que es produeix una baixa.
- Respecte al calendari:
o No creiem que sigui una millora aturar les classes a meitat del segon trimestre ja que trenca el ritme d’aprenentatge dels alumnes
o I pel que fa a la jornada intensiva del mes de juny, creiem que no s’hauria de suprimir ja que les condicions climatològiques no afavoreixen el rendiment dels alumnes
- Invertir adequadament els pocs recursos econòmics de què es disposa.
- Poder continuar gestionant el centre decidint les coses entre tots i totes.
Les nostres motivacions són per una escola pública de qualitat i un millor ensenyament, no és una reivindicació per demanar millores salarials. Per això creiem que cal que ho defensem conjuntament, pares, mares i mestres.
Hi ha qui creu la VAGA no era la millor opció, però no hi ha dubte q era una opció!
ResponEliminauns diran q la participació va ser baixa, el cert és q va ser menor a l'anterior (multitudinària), altres diran q molt millor del q a priori semblava, la laietana i la plaça Sant Jaume van quedar col.lapsades de mestres i alumnes protestant contra la política educativa...
Els q hi vam anar vam cridar per tothom: per aquells i aquelles q van voler venir però q decisions vinculants de claustre els hi ho van impedir, aquells qui l'economia ajustada en moments de crisi no permetia una despesa com la q suposa una vaga, els/les q es van quedar a fer serveis mínims, qui estava de baixa o de metges, també pels qui no acabaven de creure q la vaga fós la millor opció, inclús pels qui ja han abaixat els braços pq creuen no hi ha res a fer...vam cridar en nom de tothom!
espero i desitjo el Departament no estigui aconseguint q el professorat es fraccioni, q els qui estem al dia a dia davant la realitat educativa no comencem a distanciar-nos els uns dels altres ja q això sí q seria la perdició d l'educació.
"Visto lo visto" el futur d l'educació només depen del q fem els/les mestres amb les imposicions q ens arribin des de dalt!
ANIMS A TOTHOM!